Bangkok, capital econòmica i social del Sudest Asiàtic, inmensa ciutat de rascacels, mercats als carrers, tuk tuks., timadors, temples, paradetes de menjar a doquier, oci nocturn, centres comercials... un no parar d'oci i consumisme per al turista!
Una ciutat on al arribar, es produeix una mena de mix caòtic de diferents olors (menjars, gent, contaminació dels vehicles etc.) i com a conseqüència sents certa impotència però amb el pas dels dies, de les hores l'adaptació et va despertant la part urbanita i disfrutes de tot un ventall de coses que només una ciutat d'aquest índole et pot oferir. Així doncs, quan arriba l'hora de partir sorgeix una estranya nostàlgia.
 |
| Panoràmica de la ciutat, |
 |
Uri en la jungla de asfalto, Bangkok
Ita disfrutant del viatge amb tuk-tuk
Uri comprant menjar a tot hora |
A la cupula de l'State Tower on vam disfrutar d'unes copes luxoses
Gabriel, Lisa, Ita i Uri disfrutant d'un moment mot especial: el retrobament amb Gabriel des de que ens vàrem fer amics a l'anyorada Birmània
Uri investigant nous estils amb una mica de "ramalazo"
 |
| Rascacels |
Per gran sorpresa nostra vam coincidir amb el nostre admirat actor Leonardo Di Caprio, Ita no va dubtar en fotografiar-se amb ell, tot i que el vam trobar una mica desmillorat!! Leo we love you!
De camí cap al Nord per a visitar diferents zones, en un tren de nit
LOP BURI
Població plena de runes que proven que va ser ocupada per la majoria dels regnes del sudest asiàtic:Dvaravati, Angkor i Ayutthaya. la particularitat resideix en la invasió d'una gran colònia de monos que conviuen amb els residents d'una forma increïble. Realment aquests monos són com a persones petites amb pel i dents afilades i tenen cert respecte als locals (ja que aquests quan no es comporten utilitzen una mena d'escopetes per a dissuadir-los i alguns també fan servir pals al més estil rudimentari).Així doncs, veiem que és perillós portar ulleres de sol o de veure ja que les agafen i qualsevol tipus de plàstic, bossa etc. els hi dona pistes de la possibilitat d'aconseguir menjar i van a la caça.... i així sobreviuen amb certa armonia amb els locals i amb els pocs turistes que transiten per la zona. S'ha de dir que cada any cap a finals de novembre hi ha un festival que es dedica a la colònia simiesca tan particular.
Les ruines de Prang Sam Yot, en una nit màgica, encara que no es pugui apreciar els monos estan per les torres, ja que s'ha convertit en el seu pati de joc més apreciat. Les tres torres estan intercomunicades i simbolitzen la trinitat hinduista: Shiva, Vishnu i Brahma tot i que el temple ara és Budista amb les corresponents imatges de Buda que es van afegir posteriorment.
 |
| exemplar Lop Buriense un tant yonkie doncs li agraden els rotuladors permanents!! |
|
 |
| Aquesta fotografia va dedicada a la nostra amiga Cristinot "el putot": Cris...ets igual però amb 30 anys més!!!!!!!!! jajajjajaaja i bé, l'home de darrera el seu sant marit..un home peculiar però molt bona persona, els dos de nacionalitat Sueca.... | |
|
Ciutat legendària, i en la història antiga de Tailàndia es demostra la seva carrera dominadora de tota la regió. Neix entre la confluència de tres rius, els quals eren una barrera natural de les invasions estrangeres i a la vegada una invitació al comerç, fet que va afavorir que durants uns anys (del 1350 al 1767) es conformés com una nació. Precissament van ser els nostres estimats birmans els que van acabar amb aquesta nació tan fructífera i el centre de poder es va establir a prop de Bangkok. No podem deixar d'apuntar que quan nosaltres vàrem visitar aquest espectacular poble feia només dos mesos que havíen succeït les grans inundacions de Bangkok i voltants i encara es podien apreciar les marques del nivell de l'aigua en molts temples i a les cases de particulars encara treballaven per netejar tota la brutícia i fang acumulat. Per últim remarcar que els temples van ser declarats Patrimoni Mundial per part de l'UNESCO. Preciosos.
 |
| Ita caminant en busca d'una figura dedicada a una vella dona tailandesa |
 |
| I de forma sorprenent ens vam trobar al ben mig de la gravació d'una pel·lícula, amb noies pentinades i maquillades segons el director, evidentment |
 |
| Si us fixeu al mig de la fotografia s'aprecia la figura d'Uri baixant les escales del temple...tant misticisme no pot ser sa! però els temples són d'allò més místics i et transporten a un altre univers sense estrès ni preocupacions | | |
|
 |
| Uri amb un nou model d'ulleres retro, clarament el seu estil |
 |
| Budas als diferents temples |
| | | | | | | | | | | | | |
 |
| Ita a primera hora tocant una de les imatges més icòniques d'Ayutthaya: el cap de Buda empressonat entre les arrels a mode de tentacles |
 |
| Ita posant per a provar la nostra nova adquisició: una càmera ressistent a l'aigua i als cops! indestructible.... |
|
 |
| per si encara no us ha queda't clar: Tailàndia és la reina mare de la gastronomia de tot el sudest asiàtic... aquestes sopes estaven boníssimes!!! |
CHIANG MAI
Ciutat descrita com una joia cultural, té més llibreries que centres comercials i és fàcil caure en la tentació d'apuntar-se en un curs de cuina tailandesa o de meditació. Agradable i especial menció mereix el seu menjar!!! la principal atracció són els seus temples històrics al seu casc antic. En aquesta ciutat vam celebrar l'aniversari de la Ita tot veient osos panda! gràcies Uri per aquest regal tan especial :)
 |
| Uri motorizat pels carrers de la ciutat |
 |
| aquests batuts han estat un dels millors sens dubte! vam apuntar la composició i tot per a poguer fer-los a caseta |
aquesta carta de sucs és una veritable obra maestra
 |
| Representació gràfica amb efecte dibuix d'Uri menjant en un restaurant on feien la millor sopa de Tailàndia, li vam demanar a la cuinera la recepta en Thai!! la nostra amiga thai, Canda de Cambrils ens ajudarà a materialitzar-la en un futur proper. |
 |
| Zoo de Chiang Mai el 14 de gener, la Ita ja té un any més! |
 |
| aquest exemplar és el més petit del zoo, hi ha 3 |
 |
| disfrutant del seu bambú aliè a les mirades atentes de la gent |
 |
| Temple típic de Chiang Mai |
 |
| Uri observant com els locals penjen ofrenes en forma de bitllets al sostre de l'interior del temple |
 |
| la música, i el caliu de la gent atorguen una vivacitat especial al voltant dels temples |
 |
| amb els nostres amics murcianos: PEPE I PEPA que van visitar-nos per a celebrar l'aniversari de la Ita! Gràcies pel regalet i la vostra grata companyia!!! |
 |
| ballarina al mercat nocturn de Chiang Mai rebossant de gent |
 |
| Joves ballarines posant amb Uri |
 |
| Interior del Bus cap a Pai | | | |
|
|
|
|
|
|
PAI
Fresc racó de muntanya on els bohemis de Chiang Mai vàrem convertir aquest poble en el seu punt de hippisme on passar es dies a la vora del riu i interpretar "blues" amb guitarra per les nits. La població és variopinta doncs conviuen shan, tailandesos i xinesos musulmans.
Arribats en aquest punt hem de parlar que la gràcia del nord de Tailàndia resideix en la existència de comunitats de les tribus de muntanya (karen, hmong, akha, lisu, lahu i mien). Són minories ètniques on cadascuna té les seves pròpies costums, idiomes i formes de vestir i creències. Nosaltres vam conviure durant dos dies amb una tribu Akha, que són una de les minories més pobres de tota Tailàndia i viuen principalment a les provincies de Chiang Mai i Chang Rai a 1.000-1.400 metres d'altitud.
 |
| Uri admirant el canyó situat als voltants de Pai |
 |
| Uri i Ita a l'antic pont a les afores de Pai |
 |
| Uri pensatiu al més estil occidental en un temple de Pai |
 |
| El nostre amic rastafari que viu en plena selva al costat del riu i a 5 hores d'una de les cascades més famoses de Pai |
 |
| El rastafari disposa d'una plataforma per fer una petita sessió d'escalada i clar, Uri no es va poder aguantar i va practicar alguns passos oblidats |
 |
| Ita disfrutant de la cascada |
 |
| Pujant per l'altre costat de la cascada vam anar a para a un camp on justament estava l'agricultor treballant la seva terra |
 |
| Vàrem conèixer a un català casat amb una tailandesa i la seva filla |
 |
| el vigilant del poble xinès de Pai amb certa semblança al Sr. Padrales!!! aquests ullets axinadets són molt Navarro |
 |
| Ita al punt més alt del poble xinès, el qual semblava tret d'un conte |
 |
| Uri observant atentament el joc dels locals quasi tan reflexius com ell |
 |
| Ita agafant forces per iniciar la ruta cap a més al nord després de passar la nit a un gran hotel de Fang! |
|
|
|
MAE SALONG
Aquest poble vas ser construït sobre l'espina dorsal d'una muntanya, amb una semblança raonable a una aldea xinesa iuannesa, és a dir, no sembla Tailàndia. De repent un sent que es troba per art de màgia a la Xina. Inicialment va estar poblat pel 93 regiment del Kuomintang que va fugir de la Xina després de la revolució de 1949. Per sobreviure van haver de fer d'intermediaris entre els cultivadors i els jefes de l'Opi, per aquesta rao es parla més xinès que thai en aquests paratges. El té i el cafè són dos béns molt cultivats en aquestes pronunciades terres.
Uri no es va perdre el mercat matinal (5:00) només visitat pels locals i gents de les tribus. i vam poder disfrutar del "pii Mai" o cap d'any xinès amb la família que es va formar a la nostra Guest House, on el jefe ens va convidar a TOT: menjar i beure sense límit. I on hores més tard vam conèixer al nostre amic argentí Martin, el qual ens ha acompanyat gairebé dos mesos en el nostre viatge!!!!
 |
| Vam arribar al poble fent autostop, una nova modalitat que ens va agradar i ens va fer viure moments molt divertits! i el primer que ens oferien són les fruites pròpies de la terra en un mercat al llarg del carrer |
 |
| a la guest house vam conèixer a Hiroshi, un japonès de 42 anys que sovint viatja al poble per a conviure amb les tribus akha i ens va convidar a participar amb ell en aquesta aventura d'anar fins a la tribu amb unes motos que vam llogar. Com es pot observar la pendent és molt considerable però la valentia d'Uri i la seva inconsciència el van ajudar a superar els primers moments crítics de pendents, fang i què sé jo!!!! |
 |
| Uri creuant un pont de bambú |
 |
| després d'unes quantes hores de superar interminables reptes als camins arribem a la casa on la família ens esperava amb alegria |
 |
| vam conèixer pràcticament a tot el poble i van ser molt amables amb nosaltres, observeu especialment la vestimenta particular de la tribu |
 |
| bebé dormint |
 |
| dones fent una mena de pa d'arròs que estava boníssim, sobretot quan està calentet ja que després es fica dur com una pedra |
 |
| Uri jugant amb els nens fent diferents jocs i com no el seu paper de monstre dolent, va ser molt divertit veure com els nens reien i tenien por al monstre occidental. |
 |
| la matriarca ajudant a la Ita a vestir-se de festa amb una espècie de vestit brillant amb cinturons i gorro adornat amb peçes metàl·liques |
 |
| Ita de gala al pur estil akha |
 |
| Hiroshi, Ita i la memorable Si Canya, la nena va dormir amb la Ita i no es separava mai de nosaltres. Es més, moltes de les fotografies que a continuació es mostren es van realitzar per ella mateixa, la nena era especialment intel·ligent, espavilada, descarada, molt carinyosa i ens vam enamorar d'ella. Si Canya, no t'ho oblidarem mai. Ens va marcar molt aquesta experiència i no vam poguer evitar el haver de tornar al poble amb unes fotografies impreses del dia anterior i els hi va encantar. Ens vam convidar a la festa de cap d'any i a menjar, beure etc... va ser dur acomiadar-se de tots, i en especial, de la Si Canya!!!!! |
 |
| Uri amb le germanes de la Si Canya |
 |
| Cap d'any amb el jefe (el de la gorra) i el simpàtic i atent local (xaqueta blava) que estava pendent de que no ens faltés de res! |
 |
| els xinesos disfrutant amb la Ita |
 |
| Martin, la parella belga i l'amic xinès (aquesta és la primera foto de MARTIN, l'amic que ens ha acompanyat quasi dos mesos per Lao i Camboia) |
 |
| Uri i Ita plens de felicitat a la sortida del sol amb les nenes de la tribu |
 |
| Si Canya i el seu amic del poble posant per nosaltres |
 |
| foto ideada i realitzada per la sorprenent Si Canya, una artista! |
 |
| Aquesta fotografia té un valor per nosaltres molt especial doncs reflexa l'essència d'aquesta nena, lo més significatiu és que la va fer ella mateixa sense pretendre-ho. Aquí resideix la màgia de la mateixa. |
 |
| els amics de la Si canya fotografiats per ella, com no. |
 |
| castell que es divisa des de la carretera a la meitat de la ruta de Mae Salong-Tribu |
 |
| Uri i Martin, en el nostre primer dia junts camí de la tribu |
 |
| Uri entregant les fotografies impreses a la gent del poble, molt agraït per aquest bonic detall. |
 |
| Ita i Si Canya en el seu estat habitual |
 |
| les ancianetes del poble amb les noves generacions victorioses gaudint del gran dia de festa |
 |
| Uri amb les joves noies aprenent els passos rítmics i senzills de la festa |
 |
| ball de celebració amb tots els presents |
 |
| menjar a l'interior de la casa |
 |
| Martín, Hiroshi, Uri i Ita despedint-se dels nens del poble |
 |
| Fi d'una de les jornades més extraordinàries viscudes al Nord de Tailàndia |
Les ruines de Prang Sam Yot, en una nit màgica, encara que no es pugui apreciar els monos estan per les torres, ja que s'ha convertit en el seu pati de joc més apreciat. Les tres torres estan intercomunicades i simbolitzen la trinitat hinduista: Shiva, Vishnu i Brahma tot i que el temple ara és Budista amb les corresponents imatges de Buda que es van afegir posteriorment.
